14/5/12

SEMBLANÇA


Em dic Miquel Pucurull Fontova (els amics em diuen "Pucu") i vaig néixer a Barcelona el 3 de desembre de 1938.

Estic casat i tinc dues filles i quatre néts. Em vaig jubilar als 65 anys, després de treballar en una empresa anglo-japonesa d’ofimàtica durant 38. Vaig entrar-hi de comercial i vaig tenir la sort d’arribar a llocs de direcció. En jubilar-me vaig començar la carrera de Sociologia a la Universitat de Barcelona. Hi vaig fer els quatre cursos però no em vaig llicenciar. Vaig patir un ensurt de memòria durant un examen i vaig decidir assistir a classe però no examinar-me més. El pas per la universitat ha estat una de les millors experiències de que he gaudit. (Poder entrar-hi en conèixer que estava aprovat del curs d'accés previ , una de les més grans alegries de la vida). Vaig aprendre molt, i fer-ho al costat de gent jove em va resultar molt estimulant.

Pel que fa a la vessant esportiva, quan era jove jugava a bàsquet. Ara sóc un corredor popular de fons. Vaig començar a córrer quan tenia 40 anys per perdre pes. Ho vaig aconseguir i, des de llavors, no he deixat de fer-ho més que quan he estat lesionat o malalt (afortunadament molt poques vegades), perquè em va molt bé en tots els aspectes, els físics, els anímics i els intel·lectuals.

A mode de presentació, aquesta és la foto més antiga que tinc corrent, pocs mesos després d'haver començat a fer-ho. Soc el de l'esquerra (dorsal 778) i pertany a la meva arribada a la marató de Barcelona de 1980 (4h26'50").



I aquesta altra és una relativament recent, a la qual li tinc molta estima. És al carrer Sepúlveda, a poc també de l'arribada de la marató, en aquest cas la de l'any 2009 (4h10'31"). Em va acompanyar uns metres, exultant, la meva filla gran, Elisenda, guanyadora femenina de la de 1990 (2h 43'11").   


Quan estic escrivint això he acabat 45 maratons, la darrera la del 2015 a Barcelona, i moltes mitges maratons i curses de distàncies diverses. Les meves millors marques no són res de l’altre món: 3h14’ en marató (Donosti’89), i 1h25’ en mitja (Sitges’90). I també 4’54’’ en 1.500 en pista (Saragossa’86), en una època durant la qual vaig fer una mica de pista en proves de veterans.. Com és veu, el millor temps, comparativament, és el del 1.500, la qual cosa vol dir que sóc més de distàncies mitges-curtes que de res; però com que els humans som contradictoris, m’agrada molt més la distància llarga.

En els anys 2014 al 2017 he realitzat  una acció solidària a la marató de Barcelona que anomeno “Corre la marató de BCN amb mi, pels nens diabètics” per ajudar a la investigació que fa  l'Hospital de Sant Joan de Déu sobre la diabetis infantil. Recapto fons per aquesta recerca a través del meu entorn i  les xarxes socials d’Internet (una cosa semblant al “Run for Charity” que es fa molt a les maratons estrangeres, que aquí no és gaire conegut). En els quatre anys he recaptat 27.000 euros.

Vídeo/reportatge de l’arribada del 2014: https://www.youtube.com/watch?v=7QiAuJ1ahyk



He tingut la sort de conèixer moltes persones que m’han influït molt positivament en la bogeria aquesta de córrer. Un d’ells, amb seguretat el que més, en Ramon Oliu, el creador de la Marató de Barcelona, malauradament desaparegut el 2005. M’encarrego des de llavors, amb altres amics, d’organitzar cada any la Cursa de Cantonigròs -Memorial Ramon Oliu-, en el seu honor.

Des que em vaig jubilar estic molt vinculat al món popular del córrer i, a banda de participar bastant activament en diverses webs d’atletisme, he escrit als diaris i he format part de taules rodones, debats i xerrades sobre el tema, i també he intervingut en alguns programes de televisió i ràdio. Actualment amb una col·laboració cada diumenge en el programa Ultraesports de l'emissora Rac1 i quinzenal en Els 5 sentits d'Onda Cero.


Des del retorn de la marató de Barcelona l’any 2006, i pels vincles que tenia amb la Plataforma Marató a Barcelona que varem crear uns quants companys per tal de fer accions per a que retornés quan l’any 2005 no es va celebrar, vaig formar part del comitè organitzador de la prova durant deu anys.

A la família som bastants els que estem una mica tocats de l’ala per això del córrer: la meva dona, Felicitat Caldentey (ha corregut sis maratons); la meva filla, Elisenda (dels anys 1989 al 1991 va ser una de les millors maratonianes d’Espanya); el meu gendre, Francesc Pérez (sense marques de relleu, però ha fet un munt de maratons), i un servidor.

L'Onze de Setembre de 2015, l'Assemblea Catalana em va convidar a dur el Punter per la Meridiana junt a esportistes mítics i personatges mediàtics. Un privilegi i un honor per a mi.



A més de córrer, que és la meva afició preferida, m’agrada molt escriure. També el cinema, el teatre i la cosa aquesta de l’Internet, que em sembla el major invent de la Història; més que el de la roda.

Precisament, i per Internet, intervinc sovint en les xarxes socials, en el Twitter https://twitter.com/Pucurull i el Facebook http://www.facebook.com/miquel.pucurullfontova

A propòsit de la meva afició a escriure: he realitzat una petita crònica de totes les maratons que s’han celebrat a Barcelona fins ara, amb informació d’aspectes i dades que a mi em semblen rellevants, una documentació que no existia. Està penjada a la web oficial de la Marató:
http://www.zurichmaratobarcelona.com/cat/files/historia_c.pdf

A banda, vaig escrivint el que anomeno “Fisonomia del recorregut de la cursa….”, que és un curt relat (petita història dels llocs, monuments, anècdotes…) per saber, abans de fer una cursa, com és l'indret (què hi ha o què hi ha hagut) per on correrem. Està en un blog que vaig engegar el 2010, on escric sovint coses del món del córrer: http://calaixsastremoncorrer.blogspot.com.es/

I de tant en tant, envio cartes als diaris des que em vaig jubilar. Al voltant de 300: http://cartesalsdiaris.blogspot.com.es/


També, l'any 2015, vaig escriure un llibre sobre les meves vivències en el córrer. No sé si ho aconseguiré, però en ell tracto d’estimular a que tothom faci algun tipus d’exercici; si corre, millor que cap altre. El seu títol és “Mai no és tard”. Du un pròleg de l’escriptora i corredora Empar Moliner i ha estat editat pel periodista i corredor Marc Cornet. Publicat per Columna Edicions, va sortir a la venda el 7 de gener de 2016 i als tres mesos s'ha esgotat la primera edició. Ara anem per la segona. Els drets d'autor van a parar a l'Hospital de Sant Joan de Déu per ajudar a la investigació de la diabetis infantil.



Per a la marató del 2016 vaig entrenar i assessorar un grup de corredors i corredores (21 en total) que la corrien per primera vegada. Ho vaig fer a travès de la plataforma de voluntariat Som Grans, que connecta jubilats amb persones que necessiten el seu ajut, contribuint  plegats a un projecte social. En el meu cas, la investigació de la diabetis infanti que fa l'Hospìtal de Samt Joan de Déu.
https://www.somgrans.org/activitats/corre-la-marat%C3%B3-de-barcelona-amb-el-miquel-pels-nens-diab%C3%A8tics 

Pel fet de que practico un esport de certa intensitat a una edat avançada, alguns cops m’han demanat fer xerrades a determinats col·lectius per explicar les meves experiències.  De les recents, una a la Universitat Rovira i Virgili, organitzada pel  Col·legi de Metges de les Terres de l’Ebre, i dues  més en unes jornades per a la classe mèdica del Vallès Occidental.   


Aquest, a grans trets, soc jo. Un servidor de qui m'estigui llegint.

                                                       --------------------